Reflexió

¿Educar o ensinistrar?, aquesta és la qüestió.

La meva neboda ha començat primària aquest any i l’altre dia parlant amb ella em deia que havia tingut un examen cada dia de la setmana. La meva germana em va dir que dijous la nena li va preguntar “mare, avui podem anar a jugar al parc?”, però és clar, després de sortir a les 18h de l’activitat extraescolar corresponent, havien d’estudiar per preparar l’examen i fer els deures del dia, amb el que es plantaven a l’hora de la dutxa i el sopar i ja s’havia acabat el dia.

Igual és la meva percepció i estic equivocada, no ho sé, espero que m’ajudeu vosaltres a sortir d’aquest mar de dubtes. Però d’infantil a primària, només hi ha 3 mesos de diferència (l’estiu) i quan comences primària és com si, de sobte, et trobes enmig d’una carrera d’obstacles, un entrenament militar, la base és dir: quan abans comencin millor, així, si arriba la guerra, ja estan preparats.

Per Déu! Són només nens, tenen tota una vida per endavant per aprendre (encara estic aprenent jo fregant els 40). Els ensinistren per a què? ¿Per obeir? ¿Per seguir una carrera que en la majoria dels casos no saps si serà la seva vocació? ¿Per complir unes normes que moltes vegades ni nosaltres mateixos som capaços de complir? No seria millor si els eduquéssim en lloc d’ensinistrar-los, si els ensenyéssim a pensar, a qüestionar-se el perquè de les coses, a convertir-los en persones responsables que saben el que volen, a no adquirir simples coneixements que després la majoria s’obliden perquè no els fan servir mai a la vida (o vosaltres utilitzeu a la vostra vida diària l’arrel quadrada o us pregunteu cada dia quin riu passa per Conca?)

No sé vosaltres, però jo crec que alguna cosa ha de començar a canviar. La revolució industrial fa ja molt que va passar i els temps han evolucionat. No tenim per què repetir patrons ni ensinistrar nens automatitzats que facin el que fan tots perquè és el que cal fer i el que sempre s’ha fet. Necessitem persones que pensin per si mateixes, amb iniciativa, emprenedors, creatius per viure una vida plena, triada per ells mateixos.